Mercats

Comparativa de preus:

Productes:	Mercat Municipal	Queviures/ “paqui”	Botiga ecològica	Supermercat
OLIVES Procedència	5€/kg ANDALUSIA	10€/kg ALACANT	9’30€/kg ALEMANYA	5’60€/kg ALACANT
TOMÀQUET Procedència	3’75€/kg GRANADA	0’69€/kg ALMERIA	3’70€/kg MÀLAGA	2’56€/kg ALMERÍA
FORMATGE Procedència	9’90€/kg CIUDAD REAL	15€/kg GRANOLLERS	17€/kg CATALUNYA	9’60€/kg GRANOLLERS
½ dotzena d’OUS Procedència	0’80€ TARRAGONA	1’15€ SANTA BARBARA	2’05€ OSCA	O’85€ GRANOLLERS
OLI D’OLIVA Procedència	2’50€/L CATALUNYA	3’35€/L ANDALUSIA	7’70€/L JAEN	2’35€/L CIUDAD REAL
PEIX (LLUÇET) Procedència	15€/kg MEDITERRANI	--------------	16’79€/kg MEDITERRANI	5’95€/kg ATLANTIC NORD- EST

Quan anem a comprar, el que busquem és: un bon servei (que ens sàpiguen informar bé sobre el que comprem) preus no massa alts (que hi hagi una bona relació qualitat-preu), varietat de productes i comoditats físiques (situació en que es troba l’establiment, proximitat a habitatges).

En una visió general, l’establiment on et surt més a compte comprar, és al supermercat, ja que el preu és més baix, i pots trobar més varietat. Al mercat municipal i a la botiga ecològica, trobaràs un millor servei, ja que et podran guiar millor, ja que els dependents, estan especialitzats en allò que venen.

Un “paqui” pot ser pràctic. Hi aniríem per comoditat, ja que en podem trobar a qualsevol lloc, la varietat de productes és correcte, i els preus son semblants als del supermercat. Però el servei és inferior al d’altres llocs.

 

L’especialització de cada establiment, la podem veure en la distribució dels aliments. En una botiga ecològica podem trobar molta varietat de cada aliment. Aquests es diferencien molt bé el uns dels altres. Per exemple, si volem llet, trobarem una prestatgeria només per a aquest producte. A més, hi haurà una persona que t’explicarà quina és la llet de vaca, de cabra, de soja, per a una dieta, si és sencera, desnatada, semidesnatada, etc. Aquesta especialització i qualitat del producte però, es veu reflectida en el preu.
 

En un mercat municipal, és on podem trobar més marcada la diferència entre els productes. Trobem petits negocis “independents”, cada un, especialitzat en un producte determinat. Podem trobar els productes més frescs que a qualsevol altra lloc.

Nosaltres compraríem en un supermercat la majoria dels productes. Un altra dia compraríem en un mercat municipal, el peix, la fruita i verdura, i potser també la carn. Si necessitéssim un producte concret per a una recepta o una dieta determinada, acudiríem a una botiga ecològica.

Barcelona romana i medieval

Plaça Sant Jaume

La plaça de Sant Jaume, es troba al barri gòtic. Es podria dir que és el centre administratiu de la ciutat comtal. Està emmarcada pel carrer del Bisbe, el carrer Jaume I, el carrer de Sant Honorat i la travessa el carrer de Ferran. A més, és el punt es creuen el cardus i el decumanus romà (que actualment són el carrer de la llibreteria, i el call), això ens indica que els seus orígens es troba en la època romana (a una Barcino). En un perfil d’estructura de ciutat romana, el punt on es creuen el cardus i el decomanus, era el centre de la ciutat. Actualment, no podem dir que la Plaça de Sant Jaume, continuï sent el centre de la ciutat físicament, ja que Barcelona ha crescut molt i ha quedat en un extrem de la ciutat, però continua sent el centre polític de la Barcelona.

Allà s’hi troba el Palau de la Generalitat i la seu de l’Ajuntament de Barcelona o Casa de la Ciutat.

El palau de la Generalitat, té els seus orígens al segle XIII, com a seu de la ciutat. Doncs era l’organisme encarregat de recaptar impostos per a les corts del rei.

Actualment, es prenen decisions que afecten a la vida dels ciutadans. A més, acull actes polítics i institucionals.

Palau de la Generalitat

 Al seu davant, trobem la seu de l’Ajuntament de Barcelona. També té els seus orígens al segle XIII, amb la constitució del consell de cent, que era l’òrgan de govern de la ciutat de Barcelona. Actualment, s’encar-rega de treballar amb gestions polítiques i administratives en funció als interessos dels ciuta-dans de Barcelona. 

Ajuntament de Barcelona

 

L’any 1840 junt amb altres canvis d’urbanització a la plaça, es va remodelar l’edifici amb un estil neoclàssic i va prendre la seva forma actual. Llavors la plaça s’anomenava “plaça de la Constitució”. Abans de construir els edificis que hi trobem avui en dia (l’ajuntament, i el palau de la Generalitat), hi havia la parròquia de Sant Jaume, que es va construir durant l’època medieval, que va ser enderrocada l’any 1823 per obrir el carrer Ferran. D’aquí ve el nom de la plaça.

Per tant, actualment trobem un espai força ampli, i amb cert prestigi debut als edificis que hi trobem. La plaça Sant Jaume, ha estat testimoni de fets històrics, com ara la tornada de l’exili de Josep Tarradelles. A més, actualment segueix sent l’escenari de molts actes reivindicatius, exposicions, actes tradicionals (sardanes i castellers), xerrades i manifestacions.

Columnes del Temple August

El Temple d’August, va ser un temple pagà, que es va construir al segle I a.C. que es troba al centre de Barcelona. Exactament al mont Tàber, on ara  està el centre excursionista de Catalunya. Actualment, trobem les seves restes, en forma de tres columnes força ben conservades.

Els Gremis Antigament, a l’edat mitjana, aquells qui realitzaven un mateix ofici, s’agrupaven, i tots els membres del grup, vivien tenien el seu taller en un mateix carrer. Per exemple, aquells qui treballaven els metalls, s’agrupaven en un mateix carrer anomenant a aquest, “Carrer de l’Argenteria”. Actualment, hi ha molts carrers que conserven aquest nom original.  Cada gremi tenia un Sant Patró i unes lleis en comú. Feien pactes marcant uns mateixos preus per a tots els negociants de cada gremis. Els gremis van adquirir molta importància i van arribar a prendre el poder econòmic de moltes ciutats. Els gremis mai moren, per que dins de cada un d’ells, hi ha “mestres i deixebles”, o “experts i aprenents”. Quan un aprenent havia complert amb l’aprenentatge, podia seguir treballant per al mestre, obrir el seu propi taller o heretar el del seu mestre. Actualment, encara existeixen els gremis. Es formen gremis d’actors, gremis de transportistes o el Gremi de pastissers de Barcelona, que destaca per potenciar els dolços tradicionals  catalans; es classifiquen segons la formació o qualitat.  El barri gòtic de Barcelona, està ple de referències, que ens donen informació sobre el passat. En el cas dels gremis, trobem un munt de carrers que tenen noms de gremis que s’havien instal·lat en aquestes zones. També ho podem veure, per exemple, a la porta de la catedral de Santa Maria del Mar. A la porta de la catedral, trobem unes imatges d’uns homes que transporten pedres des de la platja fins a la Plaça de l’Àngel, per a la construcció de la catedral de Santa Maria del Mar. Formen part del gremi dels bastaixos. Es van voler representar a la porta de la catedral, en honor a l’esforç que havien fet.

L’AEROPORT DEL PRAT

L’aeroport permet que hi hagi un control en el tràfic d’avions, tant de passatgers com de mercaderies. L’aeroport es divideix en dues zones principals. El costat terra, i el costat aire. A l’aeroport del Prat, trobem dues terminals (T1 i T2), pistes per a l’aterratge i enlairament d’avions, una torre de control, i un edifici de serveis logístics. 

Torre de control de l’aeroport del Prat.

A l’aeroport del Prat hi ha tres pistes. Dues paral·leles, que tenen la funció, una de l’enlairament d’avions, i l’altra de l’aterratge, i una altra pista transversal que només funciona per a avions de càrrega.

La T-1, és relativament nova, va començar a funcionar l’any 2009. Durant el dia, la il·luminació és natural, gràcies a les grans finestres que formen les parets exteriors de la terminal. Tota l’energia que utilitza en horari nocturn es basa en la instal·lació de 700 plaques solars que proporcionen tota l’energia necessària. Per tal de diferenciar les diferents zones de la terminal, el color del marbre del terra, canvia en funció a la zona de l’aeroport en la que et trobes. El marbre del terra de la zona de restaurants, per exemple, és vermell. En canvi el terra de les botigues és negre.

El nombre de passatgers anuals, ha incrementat notablement en els últims quaranta anys. L’any que va haver més passatgers va ser al 2007, amb 32.898.249 passatgers. L’agost, és el mes de l’any en que hi ha més vols. Com a rècord, ha arribat a haver 90 vols diaris.

A l’aeroport hi treballa un total de 18.000 persones. Va ser molt important la construcció d’una nova terminal, ja que es van oferir 3.000 llocs de treball. En un aeroport, els càrrecs que s’ofereixen són de una gran responsabilitat.

A l’aeroport del Prat, operen un total de 152 companyies de vol. D’aquestes, 91 es troben a la terminal-1, i 61 a la terminal-2. Trobem tant companyies espanyoles (Spanair, Iberia) com companyies estrangeres (Air France, British Airways). Quasi totes les companyies, a més d’oferir vols regulars, també ofereixen vols charter, tot i que també existeixen companyies especialitzades, com Aeronova. Els vols charter és un servei que funciona llogant avions per a vols determinats. Per exemple, un equip de futbol, que ha de viatjar a qualsevol lloc, pot llogar un avió una companyia de vols charter, decidint la data del viatge, amb un preu que estableix la companyia i que depèn del número de passatgers.

També existeixen companyies de baix cost. Aquestes tenen pitjors horaris de vol, i solen ser més senzills a nivell de comoditats. Però aquestes característiques es veuen reflectides en un preu molt baix, que permet que volar sigui assequible per a més gent. Un exemple, és la companyia “Vueling”.

Les companyies també decideixen sobre les mesures en l’equipatge de ma. Les companyies limiten la mida que pot tenir l’equipatge de ma. Totes comparteixen unes normes generals, no es pot portar alcohol, estris tallants o armes, per exemple. Però hi ha altres normes, que varien en funció a la companyia. Aquell material que s’intenta passar a l’avió però no està permès, queda requisat i el propietari el perd.

L’equipatge facturat, també segueix un  procés abans d’arribar a l’avió. Existeix un control de seguretat que revisa els equipatges. A la nova terminal, T-1, s’ha instal·lat un sistema força nou, anomenat SATE (Sistema Automàtic de Tractament d’Equipatges). Aquest sistema consta d’un procés compost per cinc punts que analitzen i distribueixen les maletes. En total, les maletes fan un recorregut de 24 Km. 

 

S.A.T.E.

El procés que ha de fer l’equipatge,és força llarg, i tot i que hi ha un bon control, pot ser que alguna maleta no arribi al seu destí. En aquest cas, ho has de comunicar a la companyia que s’ha encarregat de transportar el teu equipatge, per tal de poder recuperar-lo.

-INTERVIEW-

This morning, we have visited “El Prat” airport, and we have talked with Christof. He was waiting for his flight to Belgium with his family, and he has given us a few minutes.

Q:   What’s your name?

A:   My name is Christof Bretó.

Q:   Where are you from?

A:   I’m from Belgium.

Q:   Please, can you tell us how old are you?

A:   I’m 27 years old.

Q:   Have you been here on holiday or working?

A:   I’ve been here on holiday.

Q:   How long have you been in Barcelona?

A:   I’ve been here only three days, but I was here for New Year’s Eve last Christmas in

      friend’s house.

Q:   Where have you been staying? (In a hotel…)

A:   I rented a little apartment near “the Forum”, and it was ok.

Q:   What have you visited? Have you liked it?

A:   I’ve visited “Sagrada Família”, park Güell... and other sites. I’ve liked very much the city and 
      Gaudí has surprised me.  

Q:   How is accommodation and service on bars and restaurants? Have you tried Spanish food? Have you liked it?

A:   The accommodation was ok everywhere.  And the food… I’ve tried “paella”, but I haven’t liked it!

Q:   And how is night life and Spanish people?

A:   I’ve had any problem with Spanish people, they’re very friendly! The night life... I 

      don’t know, because at night, I’ve stayed in the apartment.

 

   Ok, we have finished. Thank you, very much!